DONES MIGRANTS DES DE MÉS A PROP

 

Font

Durant aquest projecte vaig llegir una lectura: Mujeres migrantes en España: bastiones de resistència tras la crisis económica en España, de Laura Oso.

Vull ressaltar aquesta lectura perquè he pogut veure el que s'explica des de prop i al llegir-la em va semblar interessant saber les raons que hi ha darrere. En aquesta lectura es parla sobre com cap als anys 80, dones migrants van començar a arribar a Espanya per desenvolupar tasques domèstiques. Després, cap als anys 2000, va començar a ser menor el nombre de dones i va començar a augmentar el d'homes, a causa de la demanda de treball en el sector de la construcció. Posteriorment, amb la crisi financera va tornar a augmentar el nombre de dones migrades, que van actuar com a bastions davant de la crisi econòmica, encara que en moltes ocasions havien d'aguantar condicions de treball gens favorables.

Elaboració pròpia

Aquesta situació se'm va fer molt propera, perquè és la història de la família de la meva parella. 

Font

Ells són de Bolívia, i quan ell va néixer, la seva mare va migrar a Espanya, concretament a Barcelona per treballar en tasques domèstiques, i enviava diners a Bolívia per poder mantenir a la família. Al cap d'un any el seu pare també va migrar a Barcelona i va començar a treballar en el sector de la construcció, i quan el seu fill tenia 8 anys el van portar també cap a Barcelona, quan ja tenien més estabilitat econòmica. Encara així 8 anys són molts per aconseguir una bona situació, per lo que es pot entendre que no va ser fàcil poder arribar a tenir una estabilitat.

Font

Ella sempre m'explica que al principi va ser molt dur, perquè treballava molt i cobrava molt poc, i tot el que podia ho havia d'enviar cap a Bolívia per poder ajudar a la família i mantenir al seu fill. 

Font

També alguna vegada m'ha explicat que al principi li va costar adaptar-se pel tema de l'idioma, ja que a l'arribar no entenia ni sabia parlar català, i en moltes de les cases a les que anava a treballar eren de gent, en paraules seves "molt catalana", que a vegades li feien comentaris inapropiats. 

Actualment, tots dos compten amb una situació molt favorable i estable, s'han adaptat molt bé i han pogut donar sempre al seu fill totes les necessitats i més. La història de la seva família sempre m'ha semblat un exemple de superació i un exemple de com el procés de migració no sempre és fàcil.