 |
| Font |
Al llarg de les sessions se'ns va proposar una lectura "El poder silencioso del nazismo: la lengua del Tercer Reich" d'Esther Cohen.
Vaig trobar que aquesta lectura tenia punts molt interessants i m'agradaria destacar alguns i fer una petita reflexió sobre el tema. En aquesta es parla sobre com a través de les paraules es va exercir un poder i es va establir una ideologia, la manera en que la llengua alemanya va passar a caracteritzar-se per la seva pobresa, la uniformitat i el debilitament. Aquest debilitament de la llengua es va produir de manera paral·lela al debilitament dels ciutadans, de forma analògica.
Es parla sobre com per exemple els noms propis es van estendre per guanyar sonoritat, mentre que als jueus se'ls hi va afegir un nom complementari per identificar que eren jueus. En la mateixa línia, es van crear neologismes, i es van començar a utilitzar acrònims i abreviacions, per la mateixa raó, intentar filtrar silenciosament una ideologia.
Així ho afirma l'autora, Cohen, E. (2003, p. 77): "Para la ideología nazi se trataba de aniquilar cualquier marca de singularidad, tanto al nivel de la experiència como al nivel de la lengua, de convertir al individuo en una pieza que no piensa sinó que actúa. Y es que de eso se trataba en los sistemas totalitarios: de convertir a los individuos en piezas organizadas, para borrar del mapa europeo "razas inferiores"
.jpeg) |
| Font |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada